#262 Natàlia Pàmies

DIUMENGE

Més enllà que pot dormir més, el diumenge es respira. Perquè la cua del pollastre a l’ast gairebé arribava fins a l’altre carrer i perquè ha aconseguit l’últim tortell de nata. Res de poder seure al bar de la plaça per prendre un cafè, amb sort, trobarà un banc amb ombra. Es produeix una baixa en un dels més cobejats i, decidida i sense mirar enrere, posa la directa per conquerir l’espai. Evita més d’una pilota i algun patinet, però, al final, seu. En aquest mateix moment s’adona que s’ha deixat el llibre al rebedor.

DOMINGO

Más allá de que se duerme, el domingo se respira. Porque la cola del pollo a l’ast casi daba la vuelta a la manzana y porque ha conseguido el último tortel de nata. Nada de poderse sentar en el bar de la plaza para tomar un café, con suerte, encontrará un banco con sombra. Se produce una baja en uno de los más codiciados y, decidida y sin mirar atrás, pone la directa para conquistar su hueco. Evita más de una pelota y algún patinete, pero, al final, se sienta. En ese mismo momento se da cuenta de que se ha dejado el libro en el recibidor. 

Instagram

Información adicional