#252 Maria Guitart

LLAVORS I ARA

S’ha deixat la gorra i fa massa sol. Tot i que no van massa ràpid, el vent l’està despentinant. Que si ja no hi ha pescadors, que si hi ha molts turistes, sent que diu el guia. Fan una mica de ràbia els que van en veler i els miren estirats a la coberta, sense sentir la pressió d’un viatge d’anada i tornada. Els acaben dient hola perquè, malgrat tot, no fan por. Fins i tot les gavines han calmat la gana i no sembla que vulguin llançar-se a mossegar l’entrepà d’algun despistat. De sobte, alguna cosa els tapa la llum i els entra fred. Una gran mola treu fum negre sense parar. A les seves terrasses diminutes, veuen alguna mà dirigint-se a la seva Golondrina, però, a ells, no els tornen la salutació.

ENTONCES Y AHORA

Se ha dejado la gorra y el sol apreta. Aunque no van muy rápido, el viento la va despeinando. Que si ya no hay pescadores, que si hay muchos turistas, oye que dice el guía. Dan un poco de rabia los que van en velero y les miran tumbados en la cubierta, sin sentir la presión de un viaje de ida y vuelta. Les acaban diciendo hola porque, a pesar de todo, no asustan. Hasta las gaviotas han apaciguado su hambre y no parece que vayan a lanzarse a por el bocata de algún despistado. De repente, algo les tapa la luz y les entra frío. Una gran mole echa humo negro sin parar. En sus terrazas diminutas, ven alguna mano dirigiéndose a su Golondrina, pero, a ellos, no les devuelven el saludo.

Instagram

Web

Información adicional