#291 Laufer

EREN ELS OCELLS

CAT
Quan va arribar a la Clariana de Glòries, va trigar uns segons a entendre què li resultava estrany.

No era la Torre Glòries brillant al fons. Ni la gent llegint a l’herba. Ni aquelles persones tornant d’un congrés. Ni els nens corrent entre arbres acabats de créixer.

Eren els ocells.

Va recordar que, anys enrere, aquell lloc era només trànsit, fum i presses. Ara, en canvi, hi havia silenci suficient perquè tornessin els ocells. I persones que s’hi quedaven sense mirar l’hora.

Mentre caminava, va pensar que Barcelona sempre havia tingut aquest talent: transformar-se sense deixar de ser ella mateixa. Potser per això la ciutat fa més d’un segle que s’explica al món. La Societat d’Atracció de Forasters ja ho intuïa el 1908.

I mentre els ocells travessaven el cel de Glòries, va entendre que hi ha ciutats que no només es visiten: hi ha ciutats que, quan les comparteixes, encara creixen una mica més.

CAST

Cuando llegó a la Clariana de Glòries, tardó unos segundos en entender qué era lo que le resultaba extraño.

No era la Torre Glòries brillando al fondo. Ni la gente leyendo sobre el césped. Ni aquellas personas regresando de un congreso. Ni los niños corriendo entre árboles recién crecidos.

Eran los pájaros.

Recordó que, años atrás, aquel lugar era solo tráfico, humo y prisas. Ahora, en cambio, había suficiente silencio como para que los pájaros regresaran. Y personas que se quedaban allí sin mirar la hora.

Mientras caminaba, pensó que Barcelona siempre había tenido ese talento: transformarse sin dejar de ser ella misma. Quizá por eso la ciudad lleva más de un siglo explicándose al mundo. La Sociedad de Atracción de Forasteros ya lo intuía en 1908.

Y mientras los pájaros cruzaban el cielo de Glòries, entendió que hay ciudades que no solo se visitan: hay ciudades que, cuando las compartes, todavía crecen un poco más.

IG: LAUFER

Información adicional