#246 Roser Capdevila

QUI M’ESTIMI, QUE EM REGUI

Com cada dimarts, una dotació de bombers s’enfila per la Torre Glòries (ara l’anomenen així) per regar la planta que la corona. Sempre s’ha dit que és obra de la Bruixa Avorrida, tot i que es comença a comentar que podria ser una fake news. Per sort, fa temps que les Tres Bessones s’han fet grans i les incidències a la ciutat han caigut dràsticament, segons els registres oficials. Cap bomber es queixa de l’excursió setmanal i els més espavilats es col·loquen en les posicions intermèdies per gaudir de les vistes. Avui sembla que ha de ploure. Tothom ho està pensant, quan, de cop, se sent el soroll d’un motor espatllat a sobre seu. Apaguen la mànega i miren cap amunt. Intueixen primer una escombra i després la veuen a ella. I al mussol. “Però no s’havia jubilat?”, crida un d’ells en el moment exacte que els hi cau una pols brillant i tot s’enfosqueix.

QUIEN ME QUIERA, QUE ME RIEGUE

Como cada martes, una dotación de bomberos sube a la Torre Glòries (ahora la llaman así) para regar la planta que la corona. Siempre se ha dicho que es obra de la Bruixa Avorrida, a pesar de que se empieza a comentar que podría ser una fake news. Por suerte, hace tiempo que las Tres Bessones se han hecho mayores y las incidencias en la ciudad han caído drásticamente, según los registros oficiales. Ningún bombero se queja de la excursión semanal y los más avispados se colocan en las posiciones intermedias para disfrutar de las vistas. Hoy parece que se tiene que poner a llover, está todo el mundo pensando, cuando, de golpe, se oye el ruido de un motor estropeado encima suyo. Apagan la manguera y miran hacia arriba. Intuyen primero una escoba y después la ven a ella. Y al búho. “Pero no se había jubilado?”, chilla uno de ellos en el momento exacto en el que les cae un polvo brillante y todo se oscurece.

Información adicional