#259 Sam Grant

LA MAR SAGRADA

Se sent fora de perill. El rellotge està amagat dins dels mitjons, entaforats al fons de la motxilla. Ha deixat el mòbil a casa i a la cartera només porta el mínim per tornar. Però mai se sap. Només ha de caminar deu metres, banyar-se un minut i tornar a la tovallola. Executa el pla a la perfecció, sense preocupar-se per si agafa torticoli. Fins i tot, gaudeix de la capbussada. Torna tranquil·la perquè no se li ha escapat res. Llavors, veu alguna cosa moure’s. De res serveix córrer. Una gavina està fugint amb la seva bossa de patates.

Se siente a salvo. El reloj está escondido en los calcetines, en el fondo de la mochila. Ha dejado el móvil en casa y en la cartera lleva lo justo para volver. Pero nunca se sabe. Solo tiene que caminar diez metros, zambullirse un minuto y volver a la toalla. Ejecuta el plan a la perfección, a riesgo de coger tortícolis. Incluso disfruta del baño. Vuelve tranquila porque no se le ha escapado nada. Entonces, ve algo moverse. De nada sirve correr. Una gaviota está huyendo con su bolsa de patatas.

Instagram

Información adicional